És tot un privilegi per a la Reina i per a mi -un privilegi envoltat d’una gran emoció i de tants records valuosos- tornar i estar avui aquí, en aquest Monestir enfilat al massís de Montserrat: aquest “magnificat de roca”, com el va nomenar Sant Joan Pau II.
Quan hem traspassat el llindar d’aquesta basílica, ho hem fet amb la consciència clara del seu gran simbolisme i del pes de la història: d’allò que significa el vostre mil·lenari, però també del vincle entre aquest Monestir i la Corona, encarnat en les visites de tants reis i reines, des de Jaume Ier el conqueridor fins als Reis Catòlics i l’emperador Carles V (Cinquè), o el meus besavis i els meus pares. Avui, nosaltres el fem, per primera vegada també com a Reis.
Tots els temps, els vitals i els històrics, es resumeixen i es declinen en aquest dia de trobada i de celebració, al voltant de la Mare de Déu de Montserrat. Reforcem, així, el sentit de comunitat que ha aixecat aquest temple i aquesta casa, i que els transcendeix, perquè la comunitat de Montserrat va molt més enllà dels seus sòlids murs. Són tots els homes i dones -cada cop més nombrosos- que s’identifiquen amb els valors de la vida benedictina.
Perquè la comunitat de Montserrat és un gran punt de trobada de la nostra cultura: de la cultura catalana, de l’espanyola i de l’europea. El seu valor simbòlic transcendeix la seva enorme dimensió religiosa. Europa sencera es nodreix d’aquesta tradició d’acollida, coneixement i aprenentatge.
Hem d’estar orgullosos d’ella perquè ens parla d’obertura i de progrés. No es tanca en ella mateixa, no recela de les diferències, no es queda immòbil com ho estan les roques, sinó que avença amb el temps i és un referent per a la innovació, la creació i la comunicació.
“Ora et labora”. És l’esperit de la regla de Sant Benet, sembrada en aquestes muntanyes per l’Abat Oliba ara fa mil anys : una màxima que tant ha fet per preservar l’arrel clàssic del nostre pensament. L’heu enriquida, per aquest mil·lenari, amb altres dos lemes: “lege” -llegeix, cultivat- i “rege te ipsum in comunitate” ─condueix-te a tu mateix cap al bé de la comunitat─.
Aquest patró ètic, on el valor de la persona es perfecciona en l’entrega als altres, pren una especial importància en els temps actuals; temps de greus incerteses geopolítiques, de greus conflictes i de guerres amb una indescriptible dimensió de patiment humà, temps on tots hem de vetllar per la preservació i la dignitat de l’espai públic. El vostre és i ha de ser, per a tothom, un missatge d’esperança.
I és així com ho entenen, amb seguretat, els milers de visitants que, any rere any, s’acosten a Montserrat: els que venen a passar el dia i els que es queden un temps amb vosaltres, a l’hostatgeria, a estudiar, a investigar, a resar, buscant pau i renovació interior.
Queridos monjes de Montserrat,
"...la comunidad de Monserrat es un gran punto de encuentro de nuestra cultura: de la cultura catalana, española y europea. Su valor simbólico trasciende su enorme dimensión religiosa. Europa entera se nutre de esa tradición de acogida, conocimiento y aprendizaje..."
En este día de celebración quiero recordar una frase del padre Ireneu Segarra; ese gran sacerdote, músico y pedagogo que estuvo al frente de la Escolanía de Montserrat durante 45 años, dando a la música montserratina -a la música religiosa en general- unos vuelos que aún hoy son motivo de asombro.
Dijo el padre Ireneu, con humildad, al hablar de su labor como enseñante: “la constancia es lo que manda en todas las cosas”.
Gracias a vuestra constancia, a vuestra perseverancia, estas piedras tan agrestes han hecho florecer la voz, el intelecto y el espíritu. Y nos han dado esa música de voces blancas, que nos eleva porque nos habla al corazón.
Así que escuchémosla y aprendamos: seamos, también nosotros, constantes en la búsqueda de cuanto eleva y dignifica a la persona.
Seamos constantes en la renuncia a los discursos totalitarios, las identidades excluyentes, los prejuicios, los extremismos y las pretensiones de superioridad moral.
Seamos constantes en el viaje hacia el bien común, que es la respuesta al inagotable apetito de conocer y progresar que hay en cada uno de nosotros.
Porque somos -como individuos- una parte pequeña, pero insustituible, de la comunidad humana. Y nuestra vida -que es, en términos históricos, apenas un instante- integra un discurso mucho más amplio, que debemos cuidar y engrandecer, para entregarlo a las generaciones futuras.
Muchas gracias por acogernos hoy en vuestra casa y permitirnos estar, junto a la Mare de Deu, celebrando este día con vosotros.
Que vuestro sentido de hermandad siga arraigado en estas montañas que son faro espiritual, moral e intelectual para tantas personas en Cataluña, en España y en Europa.
Que sigáis entonando, por otros mil años, este “magníficat de roca”, y que tengamos, todos, la capacidad, la sensibilidad y la altura de espíritu, para seguir escuchándolo.
Muchas gracias. Moltes gràcies i feliç mil.lenari.